Osteopatia


L'Osteopatia és un enfocament assistencial diferent, basat en la teoria de que les malalties són causades per una pèrdua de la integritat de l'estructura corporal i de la mecànica del cos.


Aquesta disciplina es basa en la certesa de que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats i, per tant, els trastorns en un dels sistemes poden afectar al funcionament dels altres.


Es tracta d'una pràctica de tipus holístic i global, des del punt de vista físic, mental i emocional. El tractament és manual i la seva tècnica més coneguda és la "manipulació osteopàtica". En general, comprèn nombroses tècniques pràctiques orientades a alleugerir el dolor, restaurar funcions i promoure la salut i el benestar; algunes d'aquestes tècniques són: impulsos d'alta velocitat i curta amplitud, tècniques funcionals, inhibicions, tècniques viscerals, etc. Totes tenen l'objectiu de recuperar l'harmonia i l'equilibri, és a dir de recuperar la salut.


Segons els seus principis, mitjançant la manipulació del sistema múscul-esquelètic es poden curar les afeccions d'òrgans vitals o malalties, ja que aquesta manipulació ajudaria a millorar la circulació de fluids i a retornar el grau de mobilitat normal a l'articulació malmesa i per tant a la curació del pacient.


L'Osteopatia ajuda a millorar qualsevol patologia en la qual existeixi un trastorn de la funció d’alguna de les estructures del cos. Per tant l'Osteopatia engloba moltes disfuncions, des d’una patologia del aparell locomotor, fins a una patologia visceral o cranial.



L'Osteopatia estructural, a través de les manipulacions, pot tractar gairebé totes les alteracions i disfuncions del sistema múscul-esquelètic (ja siguin agudes o cròniques). Les tècniques estructurals van des d'una mobilització articular, estiraments, tècniques inhibitòries per disminuir el to muscular, tècniques de teixits tous (contractures, tendons, fàscies, etc) fins a tècniques d’alta velocitat (ajustaments articulars).


L'Osteopatia crànio-sacral ajuda a tractar problemes cranials, sacres i del sistema nerviós central. Es tracta d’un sistema de teràpia manual suau i profund desenvolupat per l’osteòpata WG. Sutherland a començaments de segle. Es basa en el principi de que existeix una pulsació subtil i profunda que es genera en el nostre cervell, expandint-se cap a la columna vertebral, al sacre i a la resta del nostre cos. Aquesta pulsació és una expressió de la força vital bàsica de cada individu.


L’osteòpata detecta que hi ha petits moviments rítmics dels ossos cranials que s’atribueixen a la pressió arterial i a la pressió del líquid cefalorraquidi. “Manipulant” els ossos cranials podem arribar a obtenir un resultat terapèutic. Aquest abordatge és útil per a cefalees tensionals o migranyes, entre altres disfuncions globals en les que el fluid hi tingui una influència.


L'Osteopatia visceral està basada en el fet de que totes les vísceres tenen moviment, com qualsevol altre estructura corporal; és més, han de tenir aquest moviment per a funcionar correctament. Es treballa amb mobilitzacions locals de vísceres, fàscies, diafragma, etc. Algunes de les patologies viscerals sobre les quals l'Osteopatia pot influenciar són: l'hèrnia d’hiat, el restrenyiment i les adherències quirúrgiques, entre d’altres.